Olga Mesa ha construït aquest solo a partir d’una escolta íntima i personal, abandonant el seu cos a una pràctica d’impulsos i apetències. Un tango-poema inventat, arrelat en la memòria del seu avi, Antón “el Argentino”, extensible a una memòria col·lectiva d’històries fragmentades. A cegues potser perquè la seva mirada vol situar-se de nou en el seu cos a través d’una pràctica intuïtiva (no) visible i compromesa amb l’espai escènic. Així continua cercant amb certa obsessió passatges en transició, suspesos, abandonats, en els quals pugui ubicar el cos com a interval incert del possible. Ens proposa una nova presència indirecta i autònoma a la mirada de l’espectador, construint al voltant dels espais sonors i visuals de l’obra un sistema emergent de codis secrets.

“En la ‘danza a ciegas’ de Olga Mesa, es el tacto imaginario el único sentido que permite un vínculo directo entre el espectador y el artista.”

José A. Sánchez

Coreògrafa i artista visual, Olga Mesa (Avilés, 1962) va estudiar dansa, música i teatro a espanya i França (Rosella Hightower/Cannes). Amb la seva primera peça va obtenir el segon premi del II Certamen Coreográfico de Madrid, el 1988, traslladant-se a New York amb una beca a la Merce Cunnimgham Dance Studio, ciutat on resideix durant tres anys portant a terme les seves primeres peces. Des de la formació de la seva companyia a Madrid el 1992, Olga Mesa ha realitzat tretze creacions escèniques, que han estat presentades a través de festivals i estructures artístiques a Espanya, Portugal, Suïssa, New York, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Uruguai, Xile i el Brasil.