El nou treball de Sol Picó parteix de la reflexió sobre el pas del temps, l’edat viscuda com un trànsit dècada a dècada, la necessitat de parar-se, d’analitzar, d’intentar respondre preguntes que sorgeixen indefectiblement. Preguntes que poden portar i porten sovint a la frustració. Però per a Picó la frustració és un motor de canvi i, amb un toc de fina ironia, el fil conductor d'El llac de les mosques.

La coreògrafa proposa una mirada “panoràmica”, enrere, endavant, zenital si cal; un “viatge en rodó”. No un recorregut pla sinó una aventura. Mitjançant la interpretació d’un concert de rock and roll es crea també l’espai idoni pel tractament d’una qüestió que la coreògrafa ha vingut estudiant al llarg dels anys: la relació del públic amb l’artista i de l’artista amb el públic, la intercomunicació del fet en viu.

El llac de les mosques compta amb la presència a escena de quatre músics liderats per l’habitual compositora de la companyia, la saxofonista Mireia Tejero. Aquest grup acompanya la ballarina en el seu recorregut, intervenint en les accions, a més a més d’un ballarí com a contrapunt.

Sol Picó va crear la seva pròpia companyia l’any 1993, compta amb una vintena d’espectacles propis a més de nombroses col·laboracions. El seu treball s’inscriu en una línea de mestissatge on interactuen diferents gèneres. La seva madura tècnica uneix força, precisió i dinamisme, recolzant la part orgànica de les seves creacions, constantment dinamitzades per l’humor.

Ha rebut un gran nombre dels més prestigiosos guardons com ara el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya (2005) o sis premis Max.